Etapa 10: final de trajecte

Després de nou etapes pedalant i sense cap tipus d’incidència mecànica, just abans de començar la desena i última etapa hem trobat una punxada a la roda, que devia ser dels corriols d’ahir. L’hem canviat, ens hem fet les fotos a l’Agustina d’Aragó i a la senyal del poble que ahir no vam poder fer per falta de bateria i hem tirat cap a l’Espluga Calba per camí. 

Etapa 9: els petits de la comarca, però bons

Avui hem sortit de l’Albi i ho hem tornat a fer amb el Pau Urgell. Que ens acompanyi ell sempre és garantia de bons traçats i paisatges bonics. I així ha estat. Tot i que l’Albi i Vinaixa són molt a prop l’un de l’altre, enllaçar-los per l’antic camí ral com ho hem fet és, sense dubte, molt més plaent que per l’habitual carretera. 

Etapa 8: tresors als peus de la Llena

Com que ahir vam arribar més tard del previst a Cervià i avui teníem una etapa curta i força fàcil, hem decidit visitar alguna cosa abans de marxar del poble. La Carme ens ha acompanyat a fer un tomb pels carrers més emblemàtics i a visitar l’ajuntament (molt gran i imponent, en proporció a les dimensions del poble). Per cert, que el quadre amb el nom de tots els alcaldes des de 1845 que hi ha a la sala de plens caldrà actualitzar-lo i afegir alcaldesses, ja que des d’enguany hi ha la primera de la història de Cervià.

Etapa 7: Garrigues salvatges

L’etapa d’avui només comprenia tres pobles. I menys mal, perquè ha acabat sent un dels dies de més quilòmetres recorreguts i més exigents. I és que aquesta zona de les Garrigues està especialment plena de valls i valladetes que si les creues només fas que pujar i baixar. Segurament són les Garrigues més ferèstegues i salvatges. Avui també hem tingut convidat del dia, el Pau Urgell, agent rural i amant de la bicicleta que es coneix els topants de la comarca com si fos casa seva. Amb ell hem sortit de l’Albagés i hem estat junts tot el dia. Si ens pensàvem que ja havíem vist els paisatges més bonics, el Pau ens ha fet descobrir que el d’avui no es queda enrere.

Etapa 6: el cor de les Garrigues pateix

Avui hem tingut el primer convidat del dia com a tal, l’Heribert Ramon, de Sarroca. El paio ha vingut pedalant des del seu poble fins a Bellaguarda, d’on sortia la nostra etapa d’avui, i ens ha acompanyat fins al final, a l’Albagés. Llavors ell encara se n’ha tornat a Sarroca també pedalant. Un fiera, vaja. 

Etapa 5: el sud espectacular

Avui, tot i haver fet jornada de descans ahir, tampoc hem aconseguit sortir gaire aviat. Anar a sopar amb el Carles Belda i el Marc Serrats i tota la gent de l’Ateneu i amistats vàries després d’una exitosa sessió de Delicadeses, és garantia de no arribar aviat a dormir. Total, que hem sortit de Llardecans a quarts de 10 del matí. Anàvem a Bovera i no les teníem totes, perquè aquest tram ja el vam fer aquest hivern a peu i ens vam perdre.

Etapa 4: l’extrem ebrenc de la comarca

Avui hem sortit de Torrebesses, un poble conegut també per la seva festa major. Doncs com que aquesta no és fins al cap de setmana, nosaltres vam fer la nostra pròpia i, per tant, no hem sortit pas de bon matí. De fet, abans de sortir hem atès la trucada d’Onda Cero Lleida, per explicar-los l’experiència, i haurem quedat com uns autèntics inconscients per no haver començat a pedalar a les 10h encara.

Etapa 3: la joia de la pedra seca

Avui hem sortit d’Alfés, amb la intenció d’esmorzar a Sunyer, però el bar estava tancat. Això sí, l’església oberta, però en obres. Total, que no hem pogut agafar forces, ni materials ni espirituals, i com que tampoc hi havia ni una ànima pel carrer, ens hem encaminat directes cap a Alcanó. Pel camí ens han soprès unes parades de prèssics, l’últim reducte de regadiu, ara sí, que veurem. A Alcanó sí que hi hem esmorzat, a les piscines, i hem anat a veurela Rosa a l’Ajuntament i els gegants del poble. En general, regnava un ambient relaxat, resignat i tranquil, post-festa major, que ha sigut aquest cap de setmana, i els qui han hagut de tornar a treballar ho han fet amb dignitat i valentia.

Etapa 2: tres Garrigues

Avui hem sortit de Juneda puntuals, direcció Castelldans i destinació final Alfés. Es pot dir que hem vist tres Garrigues diferents: hem deixat enrere les parades de fruiters i blat de moro (que ja no tornarem a veure fins al final de la ruta), hem creuat oliveres i ametllers (Castelldans, el Cogul, Aspa) i hem acabat en zona estepària i de grans extensions de sembrat (Alfés).

Etapa 1: de moment tot rodó

Hem superat la primera etapa, i la veritat és que si tot anés com avui, això seria un èxit. Perquè hem tingut convidat del dia, hem visitat espais d’interès, hem conegut experiències locals, ens han acollit com uns reis i hem après moltes coses.